Lunes, 27 de Octubre de 2008 por martagrane
Hola Marta…
Sóc el teu cos. Ja fa anys que no em tractes bé, tot i que jo crec que m’he portat bé amb tu… potser no sóc molt alt, ni molt musculat, ni tinc el rostre més harmònic i perfecte del món però… al cap i a la fi, gràcies a mi tens la sort de poder veure, poder tocar, poder relacionar-te amb els altres, poder abraçar, poder emocionar-te, poder…
Sé que no estas bé, que encara hi ha moltes coses de la teva vida que no t’acaben d’agradar però.. si em fas malbé, potser el dia que estiguis bé jo ja no podré proporcionar-te tot el què necessitaras… no et guardo rencor, sé que fins ara has fet les coses com has pogut… encara que la teva situació actual és molt còmode, sé que donaràs un últim pas per poder estar bé i arrivaras a estimar-me i respectar-me tal i com ho faràs amb tu mateixa…
T’he acompanyat des del primer alè que vas fer al arrivar a aquest món… he fet amb tu les teves primeres passes, hem pronunciat junts les primeres paraules, hem sentit junts el contacte dels teus éssers estimats… durant els primers anys de la teva vida no eres molt conscient de la meva presència, i jo tampoc m’hi vaig ficar. Però des de que vas començar a fer-te una noia i vas començar a ser conscient de totes les coses que el teu voltant no t’agradaven, et vas bloquejar, i em vas posar a mi d’excusa. Em vas rebutjar, trepitjar, humiliar i maltractar. I jo seguia aquí silenciosament. Esperava un petit raig de serenitat que et fes adonar-te de que no tenia sentit el què estaves fent, que no et portava enlloc, que maltractant-me a mi no faries que la teva vida canviés… porto 4 anys d’alts i baixos… fins ara he aguantat com un campió, però ja començo a estar-ne cansat… sé que tens por, però sempre em tindràs a mi recolzant’he, no t’abandonaré!
Promet-me que ja no em tornaràs a maltractar més, i que em respectaràs per sobre de tot… no m’explotaràs, però tampoc em tindràs oxidat… no em mataràs de gana, però tampoc m’ofegaràs amb menjar… si tampoc necessito tant… si compleixes aquests mínims requisits jo t’acompanyaré dins d’aquest bonic camí que és la vida… tots tenim pors, Marta, però això no justifica que et dediquis a fer-me malbé… no m’ho mereixo, jo t’estimo tal i com ets…
Mira al teu voltant, i comprèn que tothom està igual que tu… tothom té por algun cop a la seva vida, però realment la no previsió d’aquest camí és el què fa que tota aquesta aventura adopti formes inesperades i sorprenents… per sort, tens persones al teu voltant que han pogut sortir d’aquest cercle viciós, i han aconseguit respectar-se i sortir-se’n!
Tinc moltes ganes de poder compartir bones estones amb tu, abraçades, carícies, balls i cançons, descans, excursions, remullades, riures… què et sembla si començem de nou? Tu tens el poder de que tot això canvïi!
T’estimo molt, no ho oblidis mai!
pd: esta es una carta que hice ayer por la noche… sentia que necesitaba hacerla, porque llevo mucho tiempo sin escuchar a mi cuerpo y éste se empieza a quejar… siento que la carta esté en catalán, pero quería reproducir las palabras exactas de mi relato.
un besazo,
Marta